Se que em salto l`ordre cronologic pel forro, se que la meva primera aparicio en aquest blog pot semblar estranya, se que pot ser el primer i ultim post del meu possible gran repertori, pero cal que el faci, per que mes o menys a meitat de viatge ha marcat un abans i un despres en la visita dels 5 a Japo.
El fet es tracta del karaoke de Shibuya, al sise pis dun dels molts edificis alts, un estrambotica sala repleta de colors, sorolls, i una vidrera encarada al carrer. Una canso sona de fons, es More than this, tots pensem amb en Bill Murray. Recordem la Sofia Coppola i la seva Lost in Translation. De cop, salta l`alarma、una noia sueca ens envaeix l`espai, exaltada i una mica beguda en explica que portava estona buscant la nostra sala; la rao: assegura que es la que es va rodar una famosa pelicula. Adivineu el nom?
Doncs si, la pura i puta casualitat va fer que disfrutessim d`una hora i mitja a l`escenari on Scarlett Johansson i Bill Murray passen un dels moments mes intensos de la historia recent del cine, la creacio d`un amor inviable entre dues persones perdudes. Una escena d`aquelles que es recordaran d`aqui cinquanta anys... com el "Siempre nos quedara Paris" de Casablanca, on en Humprhey Bogart li diu a la Ingrid Bergman que el seu amor tambe es impossible, amb la canso de fons de "As time Goes By".
Em sembla una molt bona historia a recordar quan passin els anys i fem balans de les nostres vides.
More than this, you know there is nothing.
You must remember this, a kiss is just a kiss.
PD: el teclat japones no em deixa posar accents, els apostrofs els fa com vol i la c trencada no sap que significa....
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
dissabte, 13 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)