Se que em salto l`ordre cronologic pel forro, se que la meva primera aparicio en aquest blog pot semblar estranya, se que pot ser el primer i ultim post del meu possible gran repertori, pero cal que el faci, per que mes o menys a meitat de viatge ha marcat un abans i un despres en la visita dels 5 a Japo.
El fet es tracta del karaoke de Shibuya, al sise pis dun dels molts edificis alts, un estrambotica sala repleta de colors, sorolls, i una vidrera encarada al carrer. Una canso sona de fons, es More than this, tots pensem amb en Bill Murray. Recordem la Sofia Coppola i la seva Lost in Translation. De cop, salta l`alarma、una noia sueca ens envaeix l`espai, exaltada i una mica beguda en explica que portava estona buscant la nostra sala; la rao: assegura que es la que es va rodar una famosa pelicula. Adivineu el nom?
Doncs si, la pura i puta casualitat va fer que disfrutessim d`una hora i mitja a l`escenari on Scarlett Johansson i Bill Murray passen un dels moments mes intensos de la historia recent del cine, la creacio d`un amor inviable entre dues persones perdudes. Una escena d`aquelles que es recordaran d`aqui cinquanta anys... com el "Siempre nos quedara Paris" de Casablanca, on en Humprhey Bogart li diu a la Ingrid Bergman que el seu amor tambe es impossible, amb la canso de fons de "As time Goes By".
Em sembla una molt bona historia a recordar quan passin els anys i fem balans de les nostres vides.
More than this, you know there is nothing.
You must remember this, a kiss is just a kiss.
PD: el teclat japones no em deixa posar accents, els apostrofs els fa com vol i la c trencada no sap que significa....
dissabte, 13 de setembre del 2008
diumenge, 7 de setembre del 2008
Per Kobe tot bé
Hola a tothom!! Hem trigat uns dies, però finalment ja tenim una primera entrada al blog. El títol va ser una patillada que ens vam inventar a l'alberg de Kobe. És un joc de paraules entre Japan i Go (cinc en japonès) aixó que vindria a ser els 5 de japó...
Passo d'extendre'm explicant el vol des de BCN a Helsinki i de HEL a Nagoya. Simplement llarg. Tot i que al 2n vol teniem tele, pelis, cd's i videojocs en una pantalleta a cada seient. Guay i gratis.
De Nagoya vam anar directament a Kobe, gràcies a les amables indicacions d'un senyor gran Japo-mexicà que treballava a l'aeroport. A en Biel i a en Xavi van 'perdre' les maletes. Vam anar a l'estació central de Nagoya a canviar el cupó per Japan Rail Pass (el bitllet de tren 'tarifa plana' durant 21 dies) i ja vam poder agafar el Shinkansen (tren bala) cap a Kobe.
Un cop a Kobe, patejada entre commutacions de tren i metro i dificultats per trobar l'alberg. Gràcies a un repartidor de peix en bicicleta que s'ho va currar i no només ens va indicar, sino que ens va acompanyar fins que ens va veure entrar a l'alberg. Quin crack! Li vam regalar una xapa dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 i va flipar.
L'alberg de Kobe era correcte, només entrar haviem de deixar les bambes, i anar descalços per dins. Punt a favor. Hi havia unes 5 o 6 habitacions, de 2 a 4 llits cada una. El wàter és d'aquells que manté la tassa calenta, i si vols, un xorret d'aigua et neteja el cul després d'evacuar. La canya. A la cuina de l'alberg hi ha free food (restes que es deixen els altres motxilers), tè i cafè gratis, nevera, microoones...
L'alberg quedava una mica lluny del centre de Kobe, i hem de patejar força fins la JR (l'empresa ferroviària amb la qual tenim tarifa plana, aqui els trens i metros estan gestionats per diverses empreses, hi ha moooltes línies, i totes es combinen).
La primera nit vam sortir a pajarejar pel barri. Tot mort, res de comerços, comprem uns fideus instantanis al 7Eleven, on tenen aigua calenta i bastonets i tels pots preparar allà mateix i menjar-los al parc del costat.
L'endemà ens endinsem al centre de Kobe, Sannomiya. Allà ja comencem a respirar tradició, restaurants petitíssims però molt bons i barats, i cases típiques. Encara no ens atrevim a preguntar coses, costa entral's-hi als japos.
continuarà...
Passo d'extendre'm explicant el vol des de BCN a Helsinki i de HEL a Nagoya. Simplement llarg. Tot i que al 2n vol teniem tele, pelis, cd's i videojocs en una pantalleta a cada seient. Guay i gratis.
De Nagoya vam anar directament a Kobe, gràcies a les amables indicacions d'un senyor gran Japo-mexicà que treballava a l'aeroport. A en Biel i a en Xavi van 'perdre' les maletes. Vam anar a l'estació central de Nagoya a canviar el cupó per Japan Rail Pass (el bitllet de tren 'tarifa plana' durant 21 dies) i ja vam poder agafar el Shinkansen (tren bala) cap a Kobe.
Un cop a Kobe, patejada entre commutacions de tren i metro i dificultats per trobar l'alberg. Gràcies a un repartidor de peix en bicicleta que s'ho va currar i no només ens va indicar, sino que ens va acompanyar fins que ens va veure entrar a l'alberg. Quin crack! Li vam regalar una xapa dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 i va flipar.
L'alberg de Kobe era correcte, només entrar haviem de deixar les bambes, i anar descalços per dins. Punt a favor. Hi havia unes 5 o 6 habitacions, de 2 a 4 llits cada una. El wàter és d'aquells que manté la tassa calenta, i si vols, un xorret d'aigua et neteja el cul després d'evacuar. La canya. A la cuina de l'alberg hi ha free food (restes que es deixen els altres motxilers), tè i cafè gratis, nevera, microoones...
L'alberg quedava una mica lluny del centre de Kobe, i hem de patejar força fins la JR (l'empresa ferroviària amb la qual tenim tarifa plana, aqui els trens i metros estan gestionats per diverses empreses, hi ha moooltes línies, i totes es combinen).
La primera nit vam sortir a pajarejar pel barri. Tot mort, res de comerços, comprem uns fideus instantanis al 7Eleven, on tenen aigua calenta i bastonets i tels pots preparar allà mateix i menjar-los al parc del costat.
L'endemà ens endinsem al centre de Kobe, Sannomiya. Allà ja comencem a respirar tradició, restaurants petitíssims però molt bons i barats, i cases típiques. Encara no ens atrevim a preguntar coses, costa entral's-hi als japos.
continuarà...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)