Se que em salto l`ordre cronologic pel forro, se que la meva primera aparicio en aquest blog pot semblar estranya, se que pot ser el primer i ultim post del meu possible gran repertori, pero cal que el faci, per que mes o menys a meitat de viatge ha marcat un abans i un despres en la visita dels 5 a Japo.
El fet es tracta del karaoke de Shibuya, al sise pis dun dels molts edificis alts, un estrambotica sala repleta de colors, sorolls, i una vidrera encarada al carrer. Una canso sona de fons, es More than this, tots pensem amb en Bill Murray. Recordem la Sofia Coppola i la seva Lost in Translation. De cop, salta l`alarma、una noia sueca ens envaeix l`espai, exaltada i una mica beguda en explica que portava estona buscant la nostra sala; la rao: assegura que es la que es va rodar una famosa pelicula. Adivineu el nom?
Doncs si, la pura i puta casualitat va fer que disfrutessim d`una hora i mitja a l`escenari on Scarlett Johansson i Bill Murray passen un dels moments mes intensos de la historia recent del cine, la creacio d`un amor inviable entre dues persones perdudes. Una escena d`aquelles que es recordaran d`aqui cinquanta anys... com el "Siempre nos quedara Paris" de Casablanca, on en Humprhey Bogart li diu a la Ingrid Bergman que el seu amor tambe es impossible, amb la canso de fons de "As time Goes By".
Em sembla una molt bona historia a recordar quan passin els anys i fem balans de les nostres vides.
More than this, you know there is nothing.
You must remember this, a kiss is just a kiss.
PD: el teclat japones no em deixa posar accents, els apostrofs els fa com vol i la c trencada no sap que significa....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Yeah!
Publica un comentari a l'entrada