Osaka

Aquest article és la continuació d'aquest.

Ja acostumats a les estacions de Shinkansen i els passadissos de metro i la JR, no ens va ser difícil trobar l'estació de Shin-Imamiya, al sud d'Osaka. L'Hotel Chuo estava al costat, però l'orientació d'en Juan ens va jugar una petita malapassada en forma de caminata en sentit contrari carregats amb les motxilles i a ple sol. Rebentats, vam arribar a l'hotel: una mica cutrillo, però per 2600 ¥ la nit estem en habitacions individuals, tatami, futó, aire condicionat, tele i vistes xules des del balcó i el terrat. (curiós el parc d'atraccions que portava anys tancat amb muntanya russa passant enmig dels edificis).

Vam descansar una estona per anar amb piles carregades al centre d'Osaka: gratacels, llums,...ja es començava a respirar l'estrès de la gran metròpoli. Però en volíem més. Mirant les guies vam decidir anar a buscar més moguda encara. A un restaurant de cuina espanyola vam conèixer al Yoshi, un japonès que parlava espanyol que ens va ajudar amablement a trobar la millor combinació per arribar a America-mura (o com diuen ells, Ame-mura): El barri fashion amb influència yankee total. L'estació que ens deixa prop és Namba station, un pedazo estació que conté centre comercial, restaurant...Dirigint-nos cap a Ame-mura, ja es respira l'ambient: Botigues Nike, Apple, Levi's...i la gent amb unes pintes de fashion victims total. Ideal per seure a un banc i flipar amb el personal. Empalmant amb Ame-mura hi ha Dotombori, un barri també molt de jovent, però ple de bars, restaurants i botigues molt cool i trendy. Botigues de videojocs i manga, botigues de discos molt interessants, roba de tot tipus... Admirant tot allò se'ns fa fosc i decidim anar a sopar i canviar-nos de roba per sortir de festa. Abans però, ens quedem una estona veient els grups de ballarins amateurs a Namba Station. Tot un espectacle, ja que si tan tímids són els japonesos...perquè es foten a ballar davant de tothom i no els importa que els facin fotos? Cal dir que uns ballaven amb més estil que altres. Això de portar-se l'iPod o el mòvil amb uns petits altaveus, escalfar, i marcar-se unes coreografies amb els amics és d'allò més curiós.

Un cop dutxats i arreglats sortim a sopar a un yakitori de Dotombori, on coneixem uns cambrers molt motivats que ens acaben regalant caramels i Chupa-chups (després d'un atracón de yakitori). Al carrer coneixem uns espanyols que ja porten dies per allà i anem junts al Jellyfish, un bar molt maco a una 4a planta d'un edifici. Allà en Xavi intenta ajudar a la DJ, una mica inexperta. Després d'unes copes anem a la plaça Triangle, a petar de gent, per decidir on anem. Les opcions eren Triangle o Twice. Mig convençuts, i ja entrant el Triangle, ens fem enrera perquè és molt car, acabem anant al Twice. El Twice resulta ser una discoteca una mica per guiris, relativament petita, però amb molt d'ambient i bon rollo. Els Dj's convidats d'aquella nit eren Jaxx Da Fishworks i Brotherman (deconeguts per mi, però sembla que amb cert renom a Japó). Allà fem uns bailoteos (i quins bailoteos!), coneixem gent, fem una invasió de l'escenari que el DJ es queda flipant...i acabem suats, molt suats. A l'acabar la música al Twice, en Juan en Biel i en Xavi ja havien marxat cansats, i en Ramón i jo acabem amb un grup de guiris, entre ells la peruana, el mexivan i la franco-turca amb el turmell cascat, que ja de dia ens acaben guiant fins una mena d'after: el Mad Kafe. Entrada gratis i música bona a tot volum. Una atmosfera al principi una mica estranya, gent de moltes edats diferents, executius de cel·lebració, projeccions d'Star-Trek, i finalment molt ambient amb tothom ballant i de bon rollo, molt casolà. En Ramón parlant amb el DJ i tocant-li els plats, i jo ajudant a un tio a col·locar bé un altaveu... Ja rebentats marxem d'allà, piquem alguna cosa d'esmorzar i tornem a l'hotel per afrontar...la Resaca d'Osaka.

Dormir a l'Hotel Chuo no és un plaer per l'esquena...i no vam dormir ni descansar tant com esperàvem. Acabem dinants uns fideus instantanis al mateix hotel i sortim a voltar amb la idea d'anar a prop. Descobrim el barri vintage de Shinsekai, botigues molt retro, salons recreatius...molts neons...alguns el comparen amb Blade Runner. D'allà vam anar a parar al Den Den Town. Un barri ple de botigues d'electrònica, gadgets i moltes musiquetes i llums. A la nit anem a sopar a l'hotel i ens relaxem fent una mica d'ofuro (bany calent tradiconal), que resulta ser tot un descobriment que anirem practicant al llarg del viatge). L'endemà al matí acabem de veure un barri interessant prop de l'hotel, amb molta pobresa, però molt d'ordre. Tot i que Osaka és molti molt gran (crec que és la 2a ciutat de Japó) entre tots votem que ja cansa i decidim anar una mica a veure ambient rural d'interior: Fem camí cap a Nara.

(Més fotos i vídeos d'Osaka aquí)